Greco bellas artes

Entrevistem a Margarida Huguet 

Ens coneixem fa anys i em rep al seu estudi, a casa seva, acompanyada del seu marit i, després de mostrar-me alguns quadres que formen part d'aquesta exposició als que està donant els últims retocs, comencem l'entrevista.

Margarita te 62 anys, és mestressa de casa i te un fill, ja gran . És bona lectora il 'hi agrada la música, sobre tot la clàssica tot i que també escolta jazz, soul o chill out per exemple.
Apassionada dels cavalls, dedica part del seu temps lliure a l'hípica, practica culturisme (si, a mi també em va sobtar) i segueix les carreres de Formula I. De fet fins i tot m'explica que ha conduït dos d'aquests cotxes (ara si que m'ha deixat bocabadat), un Ferrari i un Lamborghini. La seva mare, recentment desapareguda, deia que "a la vida sempre hi ha quelcom pel que lluitar, quelcom que esperar i algú a qui estimar", i en aquesta lluita esperançada que és la seva vida, ha trobat un gran espai per la pintura.

¿Quan vas començar a pintar?
Als tres anys. Quan la meva mare m'ensenyava les lletres, combinant-les formava dibuixos, i des de llavors, d'una o una o altra manera, sempre he pintat.

¿Quins han estat els teus mestres?
Els meus principals mestres van ser Joan Carbó i Joan Bermúdez. Però també he après molt de tots els grans pintors que he admirat en els moltíssims museus que he visitat.

¿Exposicions anteriors?
N'he comptat vint i cinc, he participat en algunes col·lectives i moltes individuals.

¿Que corrents artístics consideres que han influït en la teva pintura?
La meva pintura vol ser realista i beu dels clàssics.

¿T'ha costat trobar la teva personalitat?
Tot cercant el realisme, en els meus quadres intento introduir una dosi de "misteri" i també, en determinades ocasions, un toc impressionista. Penso que aquesta és la meva personalitat.

¿Quines tècniques has fet servir i amb quina et sents més còmoda?
Gairebé totes: carbonet, llapis, pastís, acrílic ... però amb la que em sento més còmoda és amb l'oli.

¿Mètode?
Pinto primer els foscs i després els clars, fent una mena d'esbós del color, i després vaig refinant. És la tècnica que em van ensenyar els meus professors i que m'ha donat bons resultats.

¿Quina marca de pintures fas servir?
He provat moltes marques: Van Gogh, Mir ... però la meva preferida és Titan.

¿Que tipus de pinzells fas servir?
De pèl de cerra, molts i de totes les formes segons les necessitats de l'obra.

¿Quin tipus de paleta fas servir? ¿La neteges cada vegada?
Faig servir paleta de fusta i la netejo després de cada sessió.

¿Dibuixes molt abans de començar a pintar? ¿Amb que dibuixes?
Per els paisatges només marco la línia de l'horitzó i faig un petit esbós. Els bodegons sí que els dibuixo amb més detall. Dibuixo amb llapis, el carbonet em resulta molt brut i només el faig servir per remarcar de vegades algunes línies. Quan faig servir el carbonet, abans de començar a pintar, el fixo amb laca per el cabell o amb fixador, per evitar que es barregi amb l'oli i l'embruti.

¿Quants i quins colors fas servir?
Faig servir molts, depèn de cada quadre. No faig servir negre, sempre el barrejo.

¿Mèdiums ... vernissos?
Per diluir la pintura faig servir dissolvent ecològic, per evitar l'olor de l'essència de trementina i, quan el quadre està ben sec, els hi aplico vernís brillant a picell, bé, en realitat ho fa el meu marit (jejeje ..). Vam provar l'esprai, però tot i que mes còmode d'aplicar, el resultat no ens va agradar. 

¿Tens cap "ritual" per pintar?
Inspiració, molta llum, sempre sola i amb música. Molts dels meus quadres s'han pintat escoltant a Beethoven, però també a altres músics.

¿Quins dies i hores pintes i per què?
Pinto a la tarda. Al matí l'activitat de la casa em té ocupada i necessito estar relaxada perquè surti l'artista que porto dins i em vingui la inspiració ..

¿Et costa donar per acabat un quadre?
Si, molt, sempre veig detalls i coses per retocar. En aquest aspecte m'ajuda el meu marit, que és el meu principal crític, sempre constructiu, a més del meu representant.

¿Quedes satisfeta amb el resultat?
No, mai quedes del tot satisfeta, sempre l'esperit de superació t'obliga a intentar millorar i, per tant, a seguir pintant.

¿Que vols aconseguir amb la teva pintura?
Penso que, quan pintem, sorgeixen els nostres sentiments: la tendresa, la melangia, l'esperança, l'alegria i també el geni ... s'allibera l'ànima i això és el que busco transmetre a través de la llum, els reflexos ...tot cercant sempre la bellesa i la serenor. Això es el que vull transmetre, bellesa i relax, que la vida ja es prou dura.

¿Cap a on va l'art?
L'art obre la ment i l'allibera. Introduir-se en aquest món és molt gratificant.

¿Cap a on vas tu?
Jo segueixo aprenent, sempre descobreixo coses noves. Busco la puresa, la veritat dels pintors ... com pinten o pintaven segons l'època de la seva vida i descobrir com se sentien quan agafaven els pinzells ... llegint i visitant museus de tot el món, a poc a poc vas aprenent a descobrir qui eren.